De vacances a Galícia he tingut la gran sort de veure el santuari dedicat a la deessa Cibeles, una cripta datada de principis del segle III, situada a la petita localitat de Santa Eulàlia de Bòveda, a 14 km de Lugo. Es tracta d'un petit recinte cultual que conserva un fragment de volta decorat amb uns magnífics frescos de motius vegetals i d'aus.
La cripta subterrània està precedida d'un atri en el qual es conserven diversos relleus que fan referència a la deessa tutelar del santuari, com són una representació de la dansa dels cinc sacerdots o gallus, una representació de l'arxigallus o summa sacerdot de Cibeles i, finalment, una representació de la pròpia deessa encinta. No tant a la vista, destaquen altres relleus que representen un au de la família dels estruços (representació de la deessa Rhea, identificada amb Cibeles), i un parell d'homes nafrats, que representen els incapacitats, un dels grups socials més devots de la deessa.
 |
| Relleu que representa la dansa dels cinc gallus. |
 |
| Representació de Cibeles encinta. |
 |
| Representació de l'arxigallus o summa sacerdot. |
Un arc de mig punt dona pas a la cripta. La sensació que produeix l'entrada al petit habitacle és indescriptible. La foscúria, la frescor de la temperatura, la visió dels frescos, el petit estany recobert de molsa... tot contribueix a transportar la teva ànima al passat. L'estança, d'uns 12 metres de costat, està recoberta d'una volta de canó que es conserva en la seva pràctica totalitat, amb l'excepció de la part central que s'ha perdut i que, al seu dia, havia de contenir un espai obert a la part superior del temple, a la qual s'hi realitzaven els sacrificis rituals o taurobolis. La part restant de la volta conserva uns deliciosos frescos amb representacions de diverses aus, motius típics de la deessa Cibeles i que van afavorir la posterior identificació cristiana amb Santa Eulàlia.
 |
| Vista de la volta de canó amb la decoració de frescos. |
 |
| Detall de les pintures de la volta. |
Al centre de la cripta, trobem l'estany o piscina rectangular el qual tenia com a funció el bateig dels adeptes, els quals rebien la sang de les víctimes dels sacrificis (generalment bous) que es feien a la part superior de la cripta. Un enginyós mecanisme permetia als sacerdots regular l'entrada de l'aigua a la piscina des d'un nínxol situat a una de les parets de l'estança.
 |
| Vista general de la cripta amb la piscina baptismal al centre. |
Donada a conèixer oficialment l'any 1926, la versió no oficial del seu descobriment, indica que la cripta va ser descoberta catorze anys abans pel pare de la parròquia del poble, aficionat a la recerca de restes d'origen celta. Podria ser que aquest fet estigués relacionat amb la desaparició dels mosaics amb motius orgiàstics, típics de les pràctiques cerimonials associades al culte de Cibeles, que suposadament haurien recobert les parets de la cripta. Una versió lamentablement difícil de contrastar però altament suggestiva. Que qualsevol pensi el que vulgui. En qualsevol cas recomano que ningú que passi per Lugo, deixi de visitar aquest indret evocador i magnífic.
 |
| Detall de les pintures de la volta. |
