Prosopografia simaquiana encadenada: Protadi

Sense més pretensió que la merament informativa, començo una sèrie de biografies en cadena de personatges amb un tret comú: tots ells hauran rebut o hauran aparegut en algun moment a les epístoles de Símmac.

Protadi

Corresponsal de Símmac (Epp., IV, 17-34) l'origen gal del qual, probablement de la ciutat de Trèveris, coneixem per mitjà de Rutili Namacià (de red. suo I, 549). Es va desplaçar de la Gàl·lia a Milà l'any 395 on es va reunir amb el seu germà Florentinus, que exercia el càrrec de quaestor sacri palatii. Poc després retornà al seu lloc de naixença per alternar les seves estances entre Tréveris y el camp. Se li coneix un altre germà, Minervi, essent tots tres germans corresponsals de Símmac.

A través de les epístoles de l'orador sabem que fou un home culte, interessat per la història antiga de la Gàl·lia. No va ocupar alts càrrecs més enllà del de prefecte urbà. exercit entre els anys 400 i 401. A partir de Rutili Namacià (de red. suo I 542, 551-8) també sabem que seguia viu l'any 417 a la seva vil·la propera a Pisa.

Font: A. H. M. Jones, J. R. Martindale, J. Morris, The prosopography of the Later Roman Empire. Cambridge 1971.

Pròximament: Minervi.

*Mosaic de la col·lecció d'Art i Arqueologia del Villa real, que representa un noble romà a cavall en arribar a la seva vil·la. Símmac criticà Protadi la seva afició per la vida d'oci campestre, mentre l'instava a desenvolupar la seva afició per la història.

El Pardo

En aquesta nota em sortiré una mica de la temàtica general del blog per fer una anotació que fa referència a l’art clàssic però no del període tardoantic.

Aquest dissabte he estat al Pardo amb un bon amic. El que havia de ser un viatge de feina s’ha convertit finalment en una sortida cultural d’allò més interessant. Magnífic, colossal, majestuós, inabastable... són epítets que em venen al cap quan tracto de definir la col•lecció de pintura que en aquest museu s’exposa. Les quatre hores de visita van ser completament insuficients per copsar totes les meravelles pictòriques que s’oferien als nostres ulls. I, amés, a un preu ridícul, un aspecte del que molts museus de casa nostra haurien de prendre nota.

Però el que de veritat em va produir una autèntica sorpresa va ser descobrir al museu un racó deliciós dedicat a l’escultura antiga. Una veritable troballa. Eclipsada per tanta grandiositat pictòrica, el visitant tindrà el plaer de descobrir, si no s’ha perdut abans, una magnífica col•lecció de peces escultòriques pertanyents majoritàriament als segles I i II de la nostra era. M’agradaria destacar un formidable conjunt de vuit muses que presideixen majestuosament una gran sala absidada, provinents de la vila que l’emperador Adrià es feu construir a l’actual Tívoli, que foren adquirides per la reina Cristina de Suècia i restaurades al segle XVII.

Presentades sense tanta majestuositat, voldria anomenar també un conjunt de quatre relleus representant a quatre mènades en ple procés de dansa ritual d’un realisme i bellesa que només l’escultura clàssica és capaç de transmetre. Es tracta de còpies romanes d’originals del segle V a.C.

D'una bellesa especial resulten l'August togat, el sarcòfag d'Aquil·les, el bust d'Antinoo, l'Isis, la Leda, el sàtir en repòs i un llarg etc.

Finalment, ens va deixar bocabadats una urna falsament atribuïda a l’apoteosi de Claudi, trobada a la vila de Marcus Valerius Messalla Corvinus i amb un basament afegit al segle XVII, d’unes dimensions, detalls i estat de conservació magnífics. El meu amic Ferran i jo vam coincidir que amb aquestes peces i moltes més que vàrem veure se’n podria fer fins i tot un museu a banda.

En resum, amics que vulgueu visitar el Pardo. No oblideu que heu de deixar una estona llarga al final per poder contemplar aquestes fantàstiques obres d’art que ens ha deixat l’antiguitat.

*La imatge correspon a una de les quatre Ménades en la seva dansa ritual.